Josep Mª Jujol

En aquesta ocasió volem recordar la memòria de l’arquitecte Josep Maria Jujol, l’obra del qual hi és present a nombroses localitats de la procíncia. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí.

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) va ser un arquitecte modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l’Escola d’Arquitectura com a l’Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part dels habitatges que va construir.

L’any 1885 va assistir a l’Escola Pública de Tarragona dirigida pel seu pare. Aquell mateix curs 1885 – 1886, la família Jujol es traslladà a viure a la Vila de Gràcia (llavors municipi independent), on estudià a l’escola del barri. El 1891 començà els estudis de batxillerat a l’Institut Provincial de Barcelona, cinc anys després obtingué el títol de batxiller.

Jujol s’estimava el paisatge de les comarques de Tarragona, els espais oberts, deshabitats i assolellats i el seu estil arquitectònic predilecte era el barroc.[4]

El 1896 començà els estudis de ciències a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i posteriorment a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domènech i Montaner n’era el director. Obtingué el títol d’arquitecte el 18 de maig de 1906 amb un projecte d’uns banys públics.

Durant els seus estudis Jujol va rebre la influència del neogoticisme dominant de Viollet-le-Duc, l’emergència floral i vital de Domènech i la formulació estructural i volumètrica de Gaudí, especialment representada a la Sagrada Família.

El 1927 es va casar amb Teresa Gibert i s’instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona. Del matrimoni varen néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria qui va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l’única sortida de Jujol a l’estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però sí que havia viatjat per la península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.

Les seves malalties cròniques varen calmar-se l’1 de maig de 1949. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc, en el nínxol familiar i amb una làpida dissenyada per ell mateix.

LA CASA BOFARULL, ELS PALLARESOS

Va ser un encàrrec de Dolors i Pepita Bofarull per a fer una reparació de la teulada i que va esdevenir una reforma íntegra d’aquesta casa amb tot un seguit de construccions adjacents que es va estendre fins a l’any 1930. Destaquen la gran galeria blava, l’amplíssim arc de 10 metres fet en maó i situat a l’accés, repeteix els seients de forja al balcó que havia fet a la casa Ximenis de Tarragona. Entre els elements decoratius es troben el trencadís, especialment a la teulada, i els esgrafiats fets directament per Jujol.

Entre les construccions adjacents destaca l’edifici dels safareigs, a l’altre costat del carrer, amb uns cinc grans cúpules construïdes a base de la unió de dos arcs parabòlics i totes elles de dimensions irregulars. Al mateix costat de la porta d’accés, al carrer Major núm.9, es troba la «casa dels masovers», un edifici amb catalogació pròpia que mostra una amplia varietat d’obertures rematades en maó.

Font: https//ca.wikipedia.org

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *